On he deixat el carnet del Bicing?

He recordat el calaix on havia deixat el carnet del Bicing, en un lloc no gaire accessible, almenys no estava a mà. Bé: ho he recordat perquè he obert per casualitat el calaix i allà hi era.

Se m’ha acudit que tornaria a fer-lo anar. El Paral·lel ha estat el carrer que m’ha agafat més a prop, la qual cosa és una sort perquè hi ha moltes parades. He agafat una bicicleta i de sobte he recordat que no havia comprovat si li funcionaven els frens. En efecte, no li funcionaven, però no ha estat un problema greu perquè eren les primeres pedalades i encara anava lent. Tan bon punt m’he topat amb la següent parada (uns metres més enllà), he deixat la bicicleta i n’he agafat una altra.

La pastilla de fre estava a tocar de la roda i, és clar, no girava (tot demostrant l’efectivitat de la pastilla i la nul·la utilitat de l’enginy com a bicicleta). L’he canviada de nou, i la nova no tenia la cadena al seu lloc. Fantàstic. «Deu ser que a aquesta parada no li caic bé».

He seguit a peu fins a la següent. He passat la targeta pel lector (que és la manera més amable que se m’ha acudit de demanar-li una bicicleta, «aquesta si pot ser que funcioni, si us plau»). Com si no ho hagués fet: estava espatllat i ni tant sols reaccionava per molt que jo m’esforcés.

Ja recordo per què havia desat la targeta del Bicing al calaix de l’oblit. De cap hi torna.

Només en honor a la veritat, diré que de nou he optat per caminar uns metres i a la següent parada tot ha funcionat, sorprenentment, com se suposa que hauria de funcionar.

(A qui correspongui: si us plau, arregleu el servei, que la idea és bona. Gràcies.)

  • 28.07.2009