Desinterès
L’experiència estètica tal com la modernitat avançada la va percebre se situa en el context de la cultura democràtica, la revolució francesa, etc.
La convicció que el subjecte empíric que té els seus interessos és transcendit, la subjectivitat empírica, aquest “jo” queda enrere. Són uns estats en què hi ha una experiència de coneixement que habitualment queda oculta a més d’una felicitat insòlita on es barreja tant el cos com l’esperit.
Això constitueix de per si una ruptura respecte a l’art premodern en el sentit que descansa sobre el desinterès. És un estat diferent del de la vida diària: s’ha suspès el voler, el desig i per això en la modernitat es distingeix l’obra d’art de qualsevol cosa útil, totalment distingida i distinta (Anteriorment, un crucifix, per exemple, era quelcom útil; les piràmides són tombes,…). En el món premodern no existien objectes diferenciats de la resta. La modernitat ja ha introduït una nova fractura. Està molt arrelat amb la modernitat, és una experiència que llinda amb el religiós, té molt de místic, d’èxtasi, coneixement i comunicació de la realitat última.
En relació amb això, cal dir que existeix un procés de progressiva laïcització: la ciència va ocupant gradualment el lloc de la religió i ja no hi ha res sagrat ni res intocable.
Es relacionen amb aquesta experiència estètica:
- Transcendència del subjecte.
- Passivitat (és una cosa que arravata l’espectador)
- En aquesta experiència al final es produeix com una mena de coneixement d’essències