El crack de l’HD-DVD, la rebel·lió a Digg i les seves conseqüències

La història comença en un fil dels fòrums de doom9. L’usuari arnezami informa: “Wooow. Crec que ho tinc :). Clau de procés trobada!!!” Era una de les últimes peces que faltava perquè un treball col·lectiu donés per fi el seu fruit: el crack definitiu del sistema AACS que protegeix els continguts dels nous discos HD-DVD i Blu-ray.

Álvaro Martínez Majado – Els precedents es remunten al desembre passat. Els assoliments en la desencriptació d’aquest format que s’anaven aconseguint s’anaven implementan en un programa anomenat BackupHDDVD, anunciat en un altre dels fòrums doom9 per l’usuari muslix64. “Qui és vostè?”, es pregunta a si mateix en l’arxiu que recull les respostes a preguntes freqüents annex al programa. “Només un tipus normal, a qui li agrada la criptografia i no li agrada el DRM”, respon.

El programa va ser rebut amb cert escepticisme pels internautes. Van haver d’aparèixer articles a Engadget i Slashdot corroborant la informació perquè fos pres seriosament. De nou, apareixen millores i comentaris que nodreixen el programa i el converteixen en una obra col·lectiva. Poc triga a aparèixer BackupBluray, anàleg a BackupHDDVD però per al seu format alternatiu, el BlueRay.

Ara mateix, és impossible accedir a la pàgines oficials en SourceForge de BackupHDDVD, ja que el popular servei d’allotjament de projectes lliures va atendre a la petició de la Motion Picture Association of America de retirar el projecte dels seus servidors, segons va informar Slashdot.

Aquests programes tenien diverses limitacions conegudes pels seus desenvolupadors, així que el treball va seguir. Particularment en els fòrums de doom9. La novetat de la troballa d’arnezami és que una única clau (processing key) serveix per a saltar-se la protecció de tots els discos HDDVD i BlueRay editats fins a ara. L’explicació que la mateixa clau de processament serveixi per a ambdós formats cal buscar-la en què comparteixen l’esquema que especifica l’estàndard AACS de gestió de drets digitals.

Fins a aquí, seria una altra història d’un intent de la indústria d’evitar la còpia desbaratat per un grup d’intrusos. Però no acaba aquí. Chester J. Millisock mana a Digg, el portal de notícies on el més votat pels seus usuaris arriba a portada (similar a Menémae), un article de Rudd-O titulat Spread This Number que conté, per suposat, la famosa clau i demana a la gent que la guardi i la hi passi als seus amics. Després de molta activitat, molts comentaris i molts vots, Digg li esborra la seva contribució i el seu compte d’usuari, tal com explica a How I got banned from Digg.

Jay Adelson, responsable de Digg, va explicar unes hores més tard en el blog oficial que “els propietaris de la propietat intel·lectual” els havien “notificat” que les entrades de Digg en les quals es podia llegir el codi constituïen una violació dels seus drets. Així les coses, havien procedit a esborrar-les. Cap destacar, no obstant això, que HD-DVD va patrocinar un dels esdeveniments organitzats per Digg. El missatge acabava amb un “gràcies per la vostra comprensió”.

No obstant això, la resposta era, ja, impossible d’aturar. La notícia de la censura s’estenia per Internet molt més ràpidament que la notícia del crackeig en si. Els usuaris de Digg van decidir intentar ocupar la portada amb notícies directa o indirectament relacionades amb el crackeig i la censura. I ho van aconseguir, tal com demostra una captura de pantalla feta per l’usuari taikochu de Flickr.

Finalment, un altre responsable de Digg, Kevin Rose, va publicar una nova nota en el blog oficial titulada Digg This: 09-f9-11-02-9d-74-i3-5b-d8-41-56-c5-63-56-88-c0 en la qual anima als seus usuaris al fet que votin la notícia encara publicant el codi, malgrat els problemes que els pot causar perquè “després de veure centenars d’històries i llegir milers de comentaris, ho heu deixat clar. Preferiríeu veure com digg s’enfonsa barallant abans que veure com se sotmet a una companyia major. (?) Si perdem, què dimonis, almenys haurem mort lluitant”.

Les hores de lluita contra la censura

En un joc entre enginyós i irònic, els internautes van buscar maneres de demostrar als que creien el contrari que no hi havia res d’il·legal en publicar la dada. Així, sostenien que la famosa cadena de números i lletres era:

– La cançó de l’estiu: Oh nine, ef nine.
– Una línia de productes, principalment de roba.
– Un nom de domini: http://09-f9-11-02-9d-74-i3-5b-d8-41-56-c5-63.com
– Un altre nom de domini, encara que no s’allotgés res en ell:
http://www.09f911029d74i35bd84156c563.com/
– Les respostes a un test
– Una llista d’elements amb llicència lliure.

Però “en cap cas es tracta de la clau per a saltar-se la protecció dels HD-DVD”, podia llegir-se en alguns comentaris irònics. Aquestes són les conseqüències de la rebel·lió de digg: contingut molt divers per a difondre una sèrie de números i lletres. Clar que, per a molts, és més que una simple cadena de caràcters.