Paraula, discurs i estructures
La paraula sempre és en un discurs. L’emissor construeix el discurs i és (re)construït pel receptor.
Les idees no es transmeten (això en realitat és una metàfora) es construeixen a la ment de l’emissor i es (re)construeixen a la ment del receptor. El que es transmet és el so, la grafia. La coherència d’un text és en la continuïtat de sentits desvetllats en la ment del receptor. El text transmet instruccions o pistes al receptor per què pugui construir el significat pel seu compte. L’estructura del text no és en el text, sinó en la ment dels parlants i aquesta estructura és dinàmica.
Aquesta construcció funciona amb estructures dinàmiques de contingut textual, la qual cosa va ser la gran aportació del lingüístua Van Dijck.
A la nostra ment tenim la memòria a curt termini i la memòria a llarg termini. Aquesta última és l’encarregada d’emmagatzemar records i coneixements. També existeix la memòria a molt curt termini: s’hi poden emmagatzemar com a màxim 8, 10, 12, 14 paraules i prou. Serveix, per exemple, per recordar un número de telefon una estona, entre que el consultem a una llista i el teclegem a l’aparell. Permet decidir si una informació és prou important com per conservar-la, decidir si cal ajuntar-ho amb allò que ve posteriorment en el mateix discurs, etc. D’aquesta manera, per blocs, van passant coses a la memòria a llarg termini. No van passant linealment, sinó per blocs.
L’estructura mental resultant del discurs que s’ha anat emmagatzemant s’integra a l’estructura a llarg termini fent-se indistingible de la resta de coses que hi ha. És una macroestructura. L’exemple, en una classe, són els apunts, que constitueixen una delegació cognitiva de la feina de la memòria.
Mentre un receptor rep el text ha d’anar trobant nusos de connexió entre allò que rep i allò que ja sap. Si no hi ha cap connexió possible, ho descarta, ho dona per inintel·ligible.
Hi ha una altra estructura, la superestructura, que és estereotipada, a diferència de la macroestructura (la macroestructura en canvi és singular en cada discurs). La superestructura és la dels tipus de text.
La superestructura està totalment establerta socialment, és útil per no haver de crear un discurs nou cada vegada que es parla.